Perduda a la nit dels temps, la llegenda explica que el Joan, un noi ribagorçà, es va enamorar d’una noia de casa bona, l'Eulàlia. Un amor que no era correspost, ja que l’Eulàlia, de qui estava molt enamorada era del Climent. L’Eulàlia i el Climent es passaven hores i hores mirant-se des de les finestres de les seves respectives cases, a banda i banda de la vall. En Joan, que vivia just entremig de tots dos, va decidir construir una petita torre per veure l’Eulàlia i, alhora, tapar-li la visió al Climent. Però a mesura que el Joan construïa un pis a la seva casa, l’Eulàlia i en Climent en creixien dos, fins que al Joan se li van acabar els quartos per seguir pujant pisos a la torre. L’Eulàlia, des d’Erill, i el Climent, des de Taüll, havien cimentat dues torres de guaita ben altes en consonància amb el seu amor. Avui, deu segles més tard, Santa Eulàlia, Sant Joan i Sant Climent són algunes de les joies més preuades del romànic del país.El romànic és un estil arquitectònic de l’Alta Edat Mitjana que va néixer en la puixança de Catalunya després de les incursions islàmiques i d’haver-se independitzat políticament del domini franc. A mitjans segle XI, començava una època d’identificació amb Europa i el seu art, i el romànic català va recollir els elements formals dels estils medievals anteriors (el visigot, el carolingi, i el mossàrab) i de l'art romà provincial. La resultant va ser l’emergència de temples al Pirineu i, de forma molt especial, a l’Alta Ribagorça. Apartat de la pretensió d’imitar la realitat i delerós d'establir una relació entre l'obra i l'espectador, l'art romànic va passar a tenir una empremta molt forta als segles XI i XII.
Vuit esglésies i una ermita encapçalen la Vall de Boí, que l’any 2.000 brindava amb cava en ser considerada Patrimoni de la Humanitat. Les culpables, les seves belles esglésies. D
ues d'elles, a la capçalera de la vall, a Taüll. Un poble que fa gala al seu nom (taüll: lloc de bones vistes), i que pot presumir de dos temples d’extraordinària bellesa, consagrats amb tan sols un dia de diferència: Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Sant Climent és la joia de la corona. La més coneguda i espectacular, i des de fa molts anys dues imatges la fan coneguda universalment: l’exterior de l’església i el pantocràtor, que ara és al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Santa Maria, que a l’igual que Sant Climent té tres absis i un campanar de grans dimensions, és al bell mig de Taüll, un fet poc habitual en els centres religiosos de la zona.
Vuit esglésies i una ermita encapçalen la Vall de Boí, que l’any 2.000 brindava amb cava en ser considerada Patrimoni de la Humanitat. Les culpables, les seves belles esglésies. D
ues d'elles, a la capçalera de la vall, a Taüll. Un poble que fa gala al seu nom (taüll: lloc de bones vistes), i que pot presumir de dos temples d’extraordinària bellesa, consagrats amb tan sols un dia de diferència: Sant Climent i Santa Maria de Taüll. Sant Climent és la joia de la corona. La més coneguda i espectacular, i des de fa molts anys dues imatges la fan coneguda universalment: l’exterior de l’església i el pantocràtor, que ara és al Museu Nacional d’Art de Catalunya. Santa Maria, que a l’igual que Sant Climent té tres absis i un campanar de grans dimensions, és al bell mig de Taüll, un fet poc habitual en els centres religiosos de la zona. El denominador comú d’aquest conjunt de temples és l’estil romànic llombard, arribat des d'Itàlia. Els seus trets més característics són els arcs cecs -que envolten les finestres geminades dels campanars i els absis- i les finestres geminades o dobles. Ho podem veure especialment a les dues esglésies de Taüll i també a Santa Eulàlia d’Erill-la-Vall. Aquesta darrera destaca per l’espectacularitat i esbeltesa del seu campanar quadrat. Té sis pisos, és a dir, sis arcs cecs que alberguen als quatre vents finestres geminades. I donant nom a la vall, el nucli de Boí i l’església de Sant Joan. El seu interior s’ha arrebossat i pintat per intentar reproduir els elements pictòrics que n’eren originals.
Tot això pel què fa a la capçalera, però més avall hi ha la capital municipal: Barruera. Centre de serveis bàsics del municipi, la seva església, dedicada a Sant Feliu, compleix també una de les característiques habituals del romànic de Boí: que el temple se situi a un extrem de la població. Sant Feliu té, c
om a característica singular, dos absis: un del segle XI i l’altre, de la centúria següent. De Barruera surt una carretera de corbes contundents i ràpida ascensió que ens porta a Durro, i allà hi ha la Nativitat. La seva torre, les capelles gòtiques, la sagristia barroca i la imatge del Nicodem en són alguns dels trets més característics. I tot i que sembli que a Durro s’acabi tot, aquesta és una sensació errònia: muntanya amunt, amb paciència i cames, s'arriba a un altre temple: Sant Quirc de Durro. Una ermita solitària situada a 1.500 metres d'altitud que compta amb un retaule barroc i les imatges gòtiques dels sants Quirc i Julita. No hi trobarem un campanar tan esvelt com els anteriors. Aquest és més modest: un campanaret d’espadanya o de cadireta. És a dir: d’una sola paret amb doble forat per les campanes i acabament piramidal.
om a característica singular, dos absis: un del segle XI i l’altre, de la centúria següent. De Barruera surt una carretera de corbes contundents i ràpida ascensió que ens porta a Durro, i allà hi ha la Nativitat. La seva torre, les capelles gòtiques, la sagristia barroca i la imatge del Nicodem en són alguns dels trets més característics. I tot i que sembli que a Durro s’acabi tot, aquesta és una sensació errònia: muntanya amunt, amb paciència i cames, s'arriba a un altre temple: Sant Quirc de Durro. Una ermita solitària situada a 1.500 metres d'altitud que compta amb un retaule barroc i les imatges gòtiques dels sants Quirc i Julita. No hi trobarem un campanar tan esvelt com els anteriors. Aquest és més modest: un campanaret d’espadanya o de cadireta. És a dir: d’una sola paret amb doble forat per les campanes i acabament piramidal. Aigües avall, encara hem de fer esment a dos temples més. A Cardet hi ha l’església de Santa Maria. En trobar-se enmig d’una forta pendent i desnivell, Santa Maria de Cardet és l’única de les esglésies de la Vall que compta amb una cripta, i el seu absis posterior és el més alt i espectacular, ja que la presència de la cripta fa que tingui alçada de dos pisos. I acabarem parlant del petit poble de Cóll i el seu temple: l’Assumpció, que conté tres piques romàniques i a la portada, un crismó i capitells que simbolitzen la lluita entre l’home i els animals.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada